Aquesta tasca m’ha resultat molt interessant i sorprenent al mateix temps, ja que podria dir que el dibuix mai ha estat el meu fort...i en aquest cas, pensava que el resultat que obtindria, tant en el genet i el cavall, com en el del retrat d’en Pablo Picasso, serien un fracàs, perquè si ja em costa dibuixar de l’endret, què dir de fer-ho al inrevés!
En canvi, vaig esforçar-me per intentar seguir les proporcions, i amb algun que altre problema seguit de la repetició del traç, vaig anar fent, fins acabar i girar el dibuix per comprovar el resultat.
En vorer el que havia fet, estic segura de que la meva cara va canviar! em vaig sorprendre moltíssim, ja que el resultat final em va agradar, semblava un dibuix bastant correcte, i més encara tenint en compte les meves expectatives inicials.
Crec que en casos com aquests, és quan vertaderament es demostra que podem arribar a ser capaços d’aconseguir coses que ni ens plantejàvem, sempre que ens esforcem i ho intentem. Va ser una bona forma de començar l’assignatura i de motivar-me a continuar intentant-ho per tal de descobrir del que realment podia ser capaç d’aprendre.
No hay comentarios:
Publicar un comentario