En aquest tercer tema, hem tractat l’atenció dels infants, la memòria, la intel·ligència, la personalitat i la motivació.
Molts de cops, els continguts de diverses assignatures coincideixen, ja que totes elles estan enfocades als nens en el mon de l’educació. En aquest cas, el que considero que cal remarcar de tot el tema, ha estat el concepte de la importància de respectar els ritmes i les peculiaritats de cada nen.
Molts de cops, els adults etiquetem a un nen com a despistat, com a lent, com a pocatraça, etc. i el que no entenem és que, segurament, el nen no és res de totes aquestes coses, sinó que és un nen que té el seu propi ritme, i que aquest és molt diferent del que és el d’un adult. Les etiquetes mai són positives, no serveixen per a res més que per a marcar un nen i les seves suposades possibilitats, però aquestes etiquetes no solen ser reals, i més bé podem dir que venen d’algú altra que no ha comprés com és realment el nen i no s’ha molestat en ajudar-lo.
La capacitat d’atenció continuada dels nens, no és la mateixa que la d’un adult, pel que no es pot planificar les activitats que es portaran a terme a dintre d’una aula pensant en el què li agradaria al mestre, s’ha de respectar als infants, i crec que aquest respecte passa per la comprensió d’ells mateixos i de les seves necessitats reials. Potser els estem introduint un tema que els agrada moltíssim, però al fer-ho de forma inadequada no suscitem l’interès dels infants i perdem una bona oportunitat d’aprenentatge.
En els primers anys dels infants, per molt que un tema interessi molt als nens, s’han de combinar períodes d’atenció amb períodes de joc, per tal de que es pugui aprofitar al màxim el que s’està fent, perquè sinó només s’aconseguirà un docent desmotivat i uns infants sotmesos a una pressió i a unes expectatives irreals.
A més, es pot donar el cas de que un mestre prepari una sessió pensant que el tema emocionarà als nens i els farà voler treballar-lo i que el resultat sigui el contrari. En aquest cas, continuar amb dit tema no té sentit, ja que no serà significatiu per als nens i no s’aconseguirà que s’involucrin, pel que és millor canviar a temps que no continuar amb una planificació destinada al fracàs.
Com hem vist a classe, el mestre s’ha d’encarregar d’introduir modificacions en el ritme de la classe, per tal de conservar la seva atenció i interès pel que s’està realitzant.
En el cas de la memòria, com a futurs mestres, hem de ser conscients de que no serveix si la treballem de forma independent, sinó que hi ha que relacionar-la amb la resta de processos. A més, hem de conèixer els diferents tipus de memòria i treballar-los tots, no centrar-nos només en un d’ells, com pot ser la memòria a curt termini.
Això no vol dir que els infants hagin d’aprendre conceptes de memòria, ja en diverses conversacions en què he participat al llarg dels darrers anys, he pogut comprovar que per molt que es pugui recitar de memòria un seguit de coneixements, no serveixen per a millorar en res el nostre dia a dia, la nostra vida, ja que si no els podem contextualitzar i utilitzar, són coneixements apressos per repetició, i per tant, coneixements no significatius.
Crec que el més important a l’hora de relacionar els continguts d’aquest tema amb la nostra futura professió com a mestres, és aconseguir ser conscient de les necessitats i de la realitat en general que envolta a cada nen, ja que no podem programar el dia a dia pensant en nosaltres i en els nostres interessos, sinó que ho hem de fer pensant en els infants amb què treballarem i en les seves necessitats, per tal d'aconseguir que es sentin part activa del procés d'aprenentatge i que ells siguin els vertaders protagonistes, ja que tan sols així aconseguirem que els resultats siguin el més satisfactoris possible.
No hay comentarios:
Publicar un comentario