1r Tema: Conceptualització de la Psicologia de l'Educació

Com parlàrem a classe, em disposo a realitzar una reflexió referent a cadascun dels temes que hem tractat a classe.

En aquest primer tema, trobem la definició i conceptualització de la psicologia de la educació i els seus objectius envers l’ensenyament.

A nivell històric, hem vist que la psicologia va començar a ser considerada com a ciència al 1980 gràcies als conductistes, ja que abans no s’hi considerava perquè no es regia per paràmetres que es poguessin comprovar.

Originàriament, els docents han entès la psicologia com una forma de resoldre els problemes educatius concrets que es presenten a dintre de l’aula, és a dir, amb la única finalitat de tractar de forma aïllada problemes que ja existeixen. Però això no hauria de ser així, ja que la psicologia hauria d’utilitzar-se tant per resoldre els problemes existents, com per treballar per preveure’ls i així poder estalviar-nos el haver de resoldre’ls, que sempre és més difícil.

La psicologia també és una gran eina per aprendre per adquirir diferents models explicatius dels processos de canvi, que contribueix a la planificació de situacions educatives eficaces, que comporten el coneixement dels infants i de les seves necessitats, i que permeten realitzar canvis i modificacions en les programacions, per tal d’oferir als nens resposta a les seves necessitats, no tant sols solucions als problemes ja creats.

A més, la psicologia de la educació, comprèn diferents temes, com per exemple els processos de canvi comportamental o els factors que condicionen aquests processos de canvi, que aporten diferents models d’aprenentatge i d’intervenció.

També hem introduït a diversos autors, per anar coneixent als personatges més significatius del món de la psicologia i algunes de les idees que aportaren que encara es treballen avui dia.

És important remarcar que cap al 1920/1950 aproximadament, varen començar a tenir molta importància els moviments psicomètrics, consistents en la elaboració i aplicació de tests a l’àmbit educatiu. Aquests tests, estaven pensats com a complement educatiu, però no es varen utilitzar adequadament i varen passar a ser una eina que servia per etiquetar als nens i les seves possibilitats. Com totes les etiquetes (educativament parlant), varen suposar un gran problema per a molts de nens, que al no obtenir resultats elevats als tests, varen ser considerats poc capaços i es varen  veure influenciats per aquest resultat en les seves activitats futures.

A més a més, en aquests anys, comencen a tenir molta importància el Conductisme, la Psicoanàlisi i la Psicologia de la Gestalt.

Actualment, des del 1975, amb el Constructivisme s’estudia la conducta dels infants i es potencia l’aprenentatge significatiu.

A nivell general, el Constructivisme va aportar pautes molt clares que funcionaven mitjançant estímuls-resposta, cosa que agradà molt, però que ha fet que es prenguin com a normes i s’arribi a abusar d’elles.

També hem tractat la orientació cognitiva, una teoria més nova que el conductisme i que sorgeix per la necessitat de donar una explicació a la conducta que no es basi tant sols en la resposta als estímuls. Els cognitius, a més, intentaren donar resposta al funcionament de la ment, a l’aprenentatge, a la estructura del coneixement i solucions als problemes i desenvolupaments cognitius.

Per últim, hem treballat la orientació ecològica, mitjançant la Teoria Ecològica de Brofenbrenner, que sosté que el nen i el seu entorn s’influencien constantment l’un al altra de forma bidireccional o transaccional.

En general, tots aquests moviments varen denunciar la concepció de l’escola com a individualitat, afirmant que tant l’escola, com les famílies i l’entorn, s’ha de concebre com un tot que funciona de forma global.

Ha estat un tema prou ampli, que ens ha proporcionat nocions de les diferents teories psicològiques que han anat sorgint al llarg dels anys i que influeixen directament en la educació.

Cap dels conceptes o mètodes que hem tractat es poden entendre com a solucions meravelloses que podem aplicar en qualsevol moment, independentment de les circumstàncies personals de l’individu, sinó que abans d’aplicar alguna d’aquestes tècniques, s’ha de conèixer molt a l’infant i la seva situació personal, i estudiar les repercussions que pot tenir en ell en un futur, a més de les avantatges que reportarà la seva aplicació. Mai podem oblidar que l’educació tracta amb infants, i tant pot marcar una actuació adequada, com una inadequada.