Ja hem arribat al darrer tema, i ens apropem a la finalització de l’assignatura. Al llarg de tot el temari hem anat assolint diversos conceptes i metodologies que ens poden ajudar a l’hora de col·locar-nos enfront dels alumnes, però que haurem d’anar perfeccionant i reconfigurant al llarg dels nostres estudis i de la nostra experiència en la pràctica docent. M’he adonat de que res és absolut i que hi ha que ser prou flexible com per poder comprendre cada situació particular i oferir les solucions que més s’hi adeqüin.
En particular, en aquest bloc, hem tractat la figura del mestre i el seu perfil, els alumnes, l’educació tant a la família com a l’aula, i les relacions que s’estableixen entre les diferents figures que hem esmentat.
Crec que encara és molt difícil saber quin tipus de mestre seré en arribar el moment, el que si sé és el que no m’agradaria ser... En aquest bloc, hem realitzat un treball que m’ha obert els ulls i m’ha fet adonar-me’n de la gran importància que tenen els anys escolars per a una persona. He vist com, inclús després de 15 anys, una alumne es pot recordar de gairebé tots els comentaris ofensius que realitzava la seva mestra al seu grup-classe, i de les sensacions que aquests provocaven tant en ella com en la resta dels companys.
Crec que un mestre mai pot ser dictatorial, ja que ser mestre no implica (ni molt menys) tenir la veritat absoluta; ser més gran no vol dir coneixer-ho tot; ser titulat no vol dir ser més llest que la resta; en definitiva: creure’s millor no implicar ser-ho de debó.
Em sembla molt més important aconseguir arribar a ser un mestre conscient de la importància de l’empatia, de la programació, de l’adaptació, del treball previ sempre necessari per a poder realitzar un bon treball a dintre de l’aula, etc. però sobretot, ser una mestra conscient de la importància dels infants i de les seves necessitats.
Un mestre, ha de treballar per aconseguir mantenir un clima de respecte i comprensió a dintre de l’aula, ja que les relacions que els infants establiran als seus anys escolars, poden constituir la base del tipus de relacions que establiran al llarg de la seva vida. Per això, els mestres s’han d’encarregar de propiciar que el procés de socialització sigui exitós entre els infants, i que aquests siguin capaços d’empatitzar amb els companys i amb les situacions en què es troben en cada moment.
Aprendre coneixements és important, és clar que sí, però em sembla més important començar per ajudar a adquirir valors i principis adequats i necessaris per a la vida als infants, per així poder arribar a aconseguir assolir una base fonamentada en el respecte i la comprensió cap a la resta de les persones, i després poder anar adquirint coneixements que ajudaran a completar el procés de maduració dels infants.
Hi ha molts de puntals que són necessaris per poder arribar a ser un mestre eficaç, però considero que aquells que no podem oblidar mai són l’actitud positiva envers els infants, l’esforç de superació i millora d’un mateix, i l’empatia cap a les situacions particulars de cada infant/persona. Tant sols així aconseguirem portar a terme una pràctica educativa eficaç, que comportarà una optimització dels resultats que obtindrem.
No hay comentarios:
Publicar un comentario