Com a cloenda...

Per acabar l’assignatura i arrodonir el treball realitzat en aquest blog, una conclusió.

Abans de començar les classes, se m’havien plantejat diverses qüestions que no sabia ben bé com es resoldrien, ja que a part de la presentació del mestre i de les opinions dels meus companys, havíem sentit comentaris d’altres alumnes que ja havien passat “socioemocional” i ens deien com creien ells que era l’assignatura, etc. 

La idea general que m’havia fet de l’assignatura era que treballaríem les emocions i com expressar-les, i que fins i tot les expressaríem a classe; les nostres vivències i percepcions dels món que ens envolta; que ens faria obrir-nos i parlar de nosaltres mateixos sense repressions i en un ambient de tranquil·litat i confiança, aprofitant el petit grup que conforma la classe i mitjançant un tracte directe i proper amb el mestre, que des del primer dia es va mostrar obert a les nostres sugerències i va demanar la nostra col·laboració, ja que esperava de nosaltres que intervinguéssim i aportéssim les nostres opinions, contrastant idees i arribant a consensuar allò definicions per exemple, que per un altra lloc, no han de coincidir amb el que sembla cert a un altra grup....

Potser, a primera vista semblen unes expectatives molt elevades, però tot i que no he pogut assistir a totes les classes, per a mi, han estat aconseguides, i fins i tot superades.

Ja iniciava bé el procés quan els primers dies de classe, vàrem canviar la disposició de l’aula. Moltes vegades hem sentit queixes a sobre de l’estructuració de les classes (massa fixa) però mai havia vist que un professor realment canviés la disposició de les taules per aconseguir un ambient de treball més còmode.

A més, crec que ha estat una assignatura on realment el mètode de treball ha estat adaptat als coneixements que hem tractat, que ens ha fet reflexionar i treballar tant en petit grup, com en gran grup, per aconseguir arribar a conceptes o conclusions extretes del treball comú de la classe. Així, ens hem pogut sentir part important del procés d’aprenentatge dels coneixements, pel què, al menys en el meu cas, se’ls afegeix un valor addicional.

Crec que les classes han estat dinàmiques i tots hi hem pogut participar, aprenent uns dels altres.No hi havia por a equivocar-nos, pel que les intervencions han estat habituals i de forma fluida. A més, crec que el fet de tractar la teoria mitjançant les experiències personals, és molt més interessant que fer-ho tant sols per mitjà de cassos teòrics.

És clar que no tot ha estat pràctica, també hem treballat teoria, però perquè aquesta és imprescindible per a poder fonamentar la pràctica que portarem a terme.

A més, el fet d’haver de reflectir els coneixements al blog, fa que hagis de reflexionar a sobre del què s’ha fet, del que s’ha parlat i del que vol dir per a tu, i per tant, que recordis i tornis a viure les converses que han sorgit a classe i el que t’han aportat. En el meu cas personal, a més, m'ajuda a treballar els coneixements que s'han donat quan no he pogut assistir a classe, pel que m'ha fet estar al dia i seguir el ritme de l'assignatura.

Per últim, em sembla una assignatura molt important, ja que moltes vegades, segurament per inexperiència, no sabem com reaccionar davant de determinades situacions; de les manifestacions de diferents estats d’ànim de les persones que ens envolten, dels comportaments que no entenem, etc. i tendim a amagar-los o a intentar aturar aquestes manifestacions. El dia de demà, treballarem amb infants, i com hem vist en diferents assignatures, ens relacionarem amb ells en un període en què són molt influenciables i en què es conforma la seva personalitat, pel que hem d’intentar tenir els màxims recursos possibles.

Tot i això, crec que aquesta assignatura tant sols és el punt de partida. Amb ella hem iniciat una nova forma d’entendre als infants i els seus comportaments, i hem adquirit alguns coneixements que ens poden ajudar, però la meva fita consisteix en continuar aprenent; aconseguir extreure el màxim profit possible de les assignatures que encara hem de començar; aprofitar cada moment dels períodes pràctics que tindrem a la carrera, per poder formar-me el més globalment possible i per aprendre mitjançant la pràctica que ens donarà l’experiència, sense oblidar mai que treballarem amb infants, amb persones, i que cadascun d’ells es mereix el millor de nosaltres, pel que, almenys per a mi, l’esforç mereix la pena.