9à activitat: Cas pràctic al període d'adaptació

"Una mare li diu a la mestra del seu fill de tres anys que fa poc que ha començat el nou curs escolar i que per tant, està en el procés del període d’adaptació, que aquest ja està suficientment adaptat i que considera que ja pot finalitzar aquest període. La mestra li va respondre que, encara que el nen ja estigués adaptat, era ella la que tenia por i no es sentia còmoda finalitzant el període d'adaptació abans d’hora, perquè necessitava que les coses anessin com estaven programades"

En aquest text que treballàrem a classe referent al període d’adaptació, veiem com una mestra tracta de forma incorrecta una reunió amb una mare que li comenta que creu que el seu fill ja està prou preparat per finalitzar l’adaptació. 

Crec que al tractar-se d’un període planificat per ajudar als infants a acostumar-se a una situació nova i possiblement dolorosa, ha de contemplar la flexibilitat per part del centre, ja que no tots els infants són iguals, cadascun d’ells té el seu ritme, i per tant, les seves necessitats, tant físiques o emocionals, com temporals, pel que l’actitud de la mestra hauria de ser més oberta. 

La mare, encara que no sigui mestra, és qui més coneix a l’infant, pel què si ella pensa que ja està preparat, potser té raó. Crec que el més adequat seria haver-li preguntat perquè creu que el nen ja està adaptat. Així, la mare es podria haver explicat, i s’haurien conegut els motius que la portaven a tenir aquesta conversa amb la mestra. Les solucions, podrien haver estat molt diverses, sempre depenent del motiu que tingués la mare per demanar la finalització del període. Si es tracta d’una incompatibilitat amb els horaris de la feina, es podria haver cercat un altra familiar que ajudés a l’infant a passar aquest període; si pensés que realment l’infant estava preparat, però no fos així, la mestra li podria haver explicat els motius pels que pensava que encara no era el moment de finalitzar l’adaptació; o si realment l’infant ja està adaptat, s’ha de respectar i aprofitar la seva adaptació per ajudar a altres infants, etc.

Crec que l’actitud de la mestra és deguda a la seva inexperiència i a la por a rompre els esquemes preestablerts en què es basa. Al suggerir aquesta possibilitat a classe, n’Iñaki ha confirmat que era una mestra inexperta. Potser si hagués tingut més experiència, hauria donat una resposta molt diferent, molt més oberta i que donés solució a la mare, ja que amb la seva actitud, el que possiblement aconsegueixi sigui allunyar a la mare del centre, ja que són les primeres reunions i contactes entre centre-família, i en aquest cas, no ha estat satisfactori. 

Possiblement, amb l’experiència adquirirà més habilitats i solucions per als problemes que se li plantegen.