6à activitat: Definició de família

Hem sembla molt difícil definir què és la família, ja que el resultat de la definició pot resultar molt proper al que trobaríem com a definició de grup d’amics en determinats àmbits.

Tot i això, crec que la família és el nucli de persones que envolten al nen de forma més directa, oferint-li suport, afecte i confiança, que viuen en un mateix espai físic i que es comuniquen de forma habitual, a fi de donar models de referència al nen.

En posar en comú la meva definició amb la del meu grup a classe, hem arribat a modificar-la deixant la següent definició, que inclou tots els punts en què coincidíem:

“Primera estructura de socialització en la qual existeix un gran vincle afectiu i on hi ha una figura de referència”

Per últim, hem posat les nostres definicions resultants dels petits grups, on hem trobat que coincidíem en el següent:

- institució de socialització i cultura

- compleix funcions

- membres pròxims, amb vincles de sang, afectius o càrrega emocional

I en conjunt,  hem arribat a extreure la següent definició grupal:

"Grup humà que es troba unit per vincles de sang o afectius, que compleix les funcions de satisfer les necessitats dels seus membres i a més, serveix com a model de referència fent de mediador per a la incorporació de l’individu a la societat. Els membres d’aquest grup  comparteixen temps i espai”

També m’ha semblat molt interessant la definició que ens ha donat n’Iñaki:

“La família és aquell grup de persones que viuen en una mateixa casa o espai, i es barallen, com a mínim un cop al dia.”

Crec que és molt encertada, perquè recull la necessitat de comunicar-se, de dialogar i de contrastar opinions i vivències, encara que aquestes siguin oposades i ens portin a petites “baralles familiars”.

A més, la família com a tal, ha de complir una sèrie de funcions bàsiques, com són la comunicativa, l’afectiva, la educativa, la d’establiment de figures de referència o rols, la preparació per a la vida en societat, etc.

5à activitat. Vídeo Human Baby (Sentir)

Per questa activitat, treballaré basant-me en el vídeo Human Baby (Sentir), que hem visualitzat i comentat a classe. El treball està dividit en les següents qüestions:

-           

       - Quins aspectes trobes interessants i reforcen el què ja sabies?

Les emocions que nosaltres hem treballat i classificat a classe, no són les úniques que existeixen, pel que la nostra classificació no és una llei universal, sinó que és el resultat del nostre treball i per això, vàlid per a nosaltres, però hem de saber que hi ha més possibilitats.

A més, les emocions, es van modelant i matisant segons el nen va madurant, i milloren notablement amb l’adquisició del llenguatge. Les emocions i la nostra forma de viure-les no estan predefinides, sinó que tardem tota la vida a modelar-les.

Cada nen, respon a les emocions depenent del seu caràcter, del seu temperament, pel que no totes les respostes emocionals que observem amb el mateix estímul seran iguals. Aquest comportament es pot treballar i modificar mitjançant les intervencions dels mestres o pares.

Per últim, els nens aprenen per imitació, i en els primers mesos, aquest aprenentatge es porta als extrems, fins i tot quan riuen no ho fan perquè ho sentin, sinó perquè veuen que la persona amb qui interactuen, riu.

A mesura que el nen va creixent, va evolucionant el seu desenvolupament, però és molt important que sempre ho faci en un ambient de seguretat i estima, per tal d’establir bons vincles afectius.

-          - Quins aspectes t’aporten nous coneixements?

Amb la visualització del vídeo, he aprés que les emocions, són la primera via de comunicació amb els adults. Les primeres expressions d’emocions que utilitza l’infant per a comunicar-se són la sorpresa, el plaer, la frustració i la ira.

Els nadons associen la veu de la mare molt abans que la del pare, que no identifiquen fins les devuit setmanes.

Tot i que els infants tenen el seu propi caràcter, en relació amb el món que els rodeja, han d’adaptar-se, ja sigui mitjançant influències externes, o eines pròpies.

Per últim, he aprés que els infants descobreixen les emocions morals al voltant dels dos anys, quan ja són conscients dels seus èxits o fracassos.

-          - Quins aspectes trobes que són susceptibles de debat/discussió?

Crec que pot ser objecte de debat afirmar que els infants poden autorregular-se autònomament, sense ajuda dels adults que l’envolten, ja que em sembla difícil que això pugui succeir.

A més, l’afirmació que enuncia que les dones expressen els seus sentiments més i de manera més clara que els homes, crec que també podria provocar debat, ja que és una afirmació molt generalitzada que no té en comptes les particularitats de cada persona.

-          - Quina funció compleixen les emocions morals?

Les emocions morals pretenen ajudar a diferenciar allò que és correcta a la societat en què viu, del que no ho és.

-          - Reflexió global del vídeo

En general, crec que el vídeo ajuda a comprendre aspectes que havíem tractat a classe, i els complementa amb informació referent a quan sorgeixen determinats tipus d’emocions, per exemple.

En quant a la mostra que s’ha utilitzat per portar a terme la investigació, crec que s’extreuen conclusions generals basades en un nombre molt reduït d’infants, i com sempre hem parlat a classe, cada persona és diferent a la resta, i per tant, no poden unificar conclusions particulars i extrapolar-les a la resta de la societat mitjançant una mostra tant reduïda, perquè, segurament seran conclusions poc encertades.

Un altra tema és el de la creació de l’escenari i les situacions pels adults, que són qui realment controla el desenvolupament de l’estudi. Crec que treballant amb infants, i sobretot amb aquests tan petits, s’hauria de realitzar l’estudi en un medi natural, el menys modificat possible, per tal d’influir mínimament en el nen,  i no perjudicar  ni marcar el seu desenvolupament.

Crec que els estudis són necessaris, però des del meu punt de vista, s’haurien de realitzar de la forma menys intrusiva possible, cosa que crec que aquest  no respecta tant com podria.

4a activitat: l'alquimia de les emocions

Per aquesta activitat, he escollit una frase per a cada emoció de la lectura de Silvia Palou Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia. Capítol 3, Las emociones primarias y su alquimia, ja que com ja les hem treballades a classe en petits grups, i després tots en comú, he pogut anar eliminant les que crec que són incompletes, o que no reflexen la totalitat del que per a mi és la emoció.

De l’amor he escollit la següent afirmació:

“Amar, y por tanto establecer vínculos afectivos, es un elemento básico para un crecimiento emocional y afectivo”.

He escollit aquesta afirmació, perquè crec que els vincles afectius són imprescindibles per a poder desenvolupar-nos socioemocionalment i per tant com a persones, ja que la forma en què establim (o no establim) nous vincles afectius, marcarà el nostre comportament amb la resta de persones, i les nostres relacions. Per això, crec que és molt important tractar de forma correcta i des de edats primerenques la importància de l’amor, per a poder establir els fonaments de la nostra personalitat basats en aquesta emoció, i poder prendre-la com a base per a totes les altres.

De la por he escollit la següent:

“Es importante que el miedo deje de ser una muestra de debilidad y se viva como un hecho cotidiano. Debemos convivir con el miedo y no negarlo.”

La por és una emoció com tota les altres, pel que crec que és molt important que es comenci a treballar des del més aviat possible amb naturalitat, ja que tenir por, no és una mostra de feblesa, i per tant, no s’hauria de menysprear als qui l’exterioritzen, sinó que els hauríem de tenir com a exemple a seguir, per poder arribar a aconseguir eliminar aquesta concepció negativa que se li ha atribuït. Com ja hem vist a classe, la por ens ajuda a moltes coses, i una d’elles és a superar-nos, així que considero que no hauríem d’amagar-la.

De la ràbia he escollit la següent:

“Dar un tiempo para que el niño pida perdón, porque aprender a pedir perdón es difícil después de sentir mucha rabia, sobre todo sentirlo. Dar tiempo es fomentar la sinceridad de aquello que decimos y aquello que sentimos.”

A classe hem comentat molt aquesta afirmació, ja que un sector del grup pensava que la ràbia no ha d’anar seguida del perdó necessàriament, però jo penso que lo important d’aquesta afirmació és el fet de donar temps al nen per reflexionar sobre el seu comportament, sobre allò que ha fet, independentment de si després ha d’anar seguit de demanar perdó o no. No podem oblidar que parlem d’infants de 0 a 6 anys, pel que segurament, encara no hauran aprés a regular les seves manifestacions emocionals, i molt possiblement, la ràbia vindrà acompanyada d’una agressió o un crit, cosa que els companys no tenen perquè viure, així que tampoc em sembla malament que l’afirmació contempli el temps per demanar perdó, tot i que com he dit, el més important de l’oració crec que és la necessitat de donar temps a l’infant.

De la tristor he escollit la següent:

“Despedirnos de alguna manera de aquello que hemos perdido. Muchas veces, las emociones se nos presentan mezcladas. La pérdida puede conllevar también sentimientos de rabia, culpa, vergüenza... Hay que admitirlos, no negarlos.”

He escollit aquesta afirmació, perquè crec que és molt cert que amb la tristesa, se’ns presenten diferents sentiments que moltes vegades no sabem com afrontar, però no per això els hem d’amagar, com ja he comentat amb altres emocions, crec que el millor és expressar-les, deixar-los sortir i admetre que els estem sentint, tant sols així podrem continuar avançant.

I per últim, de l’alegria he escollit la següent:

“Poner humor a la vida es una buena actitud que debe contagiarse a los niños. Los problemas pueden tener soluciones y, mirados con un punto de alegría, se sobrellevan mejor”.

Crec que l’alegria, al igual que l’amor, és un sentiment que es contagia ràpidament, pel que quanta més alegria hi ha, més se’n provoca. És molt important ser capaç d’afrontar la vida amb una actitud positiva, d’alegria, i ensenyar als nens les avantatges que els comportarà que ells també aprenguin que els problemes es solucionen, i que mai han de perdre l’alegria que caracteritza la seva edat.

3a activitat: definició d'emoció

Per aquesta activitat, he de cercar una definició d’emoció. A les classes, hem continuat parlant de les emocions que vàrem tractar en dies anteriors, complementant les definicions que ja havíem donat, puntualitzant i debatent punts en què ens trobàvem en desacord.

Un d’aquests punts a debatre m’ha semblat molt interessant. Ha estat al respecte de la gelosia i les seves manifestacions com a reacció que ens provoca la por a perdre a la persona estimada, al menys en la nostra societat. Alguns estaven d’acord en què la gelosia no serveix per aconseguir res, i d’altres pensaven que per molt que sigui poc útil, no es pot controlar.

Personalment, crec que igual que totes les emocions, s’ha de controlar en la mesura en què la nostra llibertat d’expressió influeix en una altra persona.

Per a definir emoció, cadascun de nosaltres havia d’haver portat de casa una definició del que pensa que és emoció. En el meu cas, he portat la següent:

 “Emoció és una reacció puntual i normalment passatgera provocada per influències externes a nosaltres que comporten canvis en el nostre interior i que hem d’aprendre a expressar”

Seguint la metodologia de treball emprada fins ara, vàrem col·locar-nos en petits grups i vàrem posar en comú les nostres definicions, aportant al gran grup un total de tres definicions diferents de les quals va resulta la següent definició comuna:

“Emoció és un estat provocat per una reacció a un estímul intern o extern, real o imaginari, que provoca canvis somàtics en la persona”

Aquesta definició, recull tots els punts en què estàvem d’acord els tres petits grups. Com ens ha dit el professor, cada curs surt una definició un poc diferent, ja que cada curs la realitzen persones diferents, però crec que en el nostre cas, tots hem estat d’acord en què recollia tots els punts que ens semblen imprescindibles per a explicar què és una emoció, per tant, crec que després de diverses classes, per fi hem estat capaços de definir què és una emoció.

Identificació i definició de les emocions primàries

Per a portar a terme aquesta activitat referent a les emocions primàries, hem realitzat tant treball individual, en petits grups i per últim amb el grup classe al complet.

Al inici, quan el professor ens ha demanat que apuntéssim les emocions que pensem que són les primàries (que ens ajuden a preservar l’espècie), no sabia ben bé a què es referia, què és el que s’entén per emoció.

No sabia com separar les emocions del que són sentiments, pel que m’ha costat un poc arribar a escriure’n algunes, però com equivocant-se un aprèn, he apuntat el què pensava que podien ser emocions, i a més, que podien ser importants.

Quan més o menys tota la classe ha tingut les seves emocions apuntades, hem fet dos petits grups i les hem posades en comú amb els nostres companys, escollint aquelles que es repetien, o que consensuadament pensàvem que eren importants i necessàries per a preservar l’espècie.

Per últim, en haver acabat l’activitat en petit grup, hem posat en comú amb tota la classe les nostres seleccions, pel què, ajudats per n’Iñaki, hem deixat cinc emocions que pensem que són les bàsiques: alegria, tristesa, ira ó ràbia, amor i por.

Hem treballat per definir-les, i crec que el resultat que m’emporto jo és aquest:

ü      Amor: és l’emoció base que dóna lloc  a tota la resta. Té moltes possibles expressions, de les que la més coneguda és l’enamorament, però no és la única. Està molt relacionat amb l’afecta i l’estima, i les seves manifestacions varien depenent de la persona.

ü      Ira/ràbia: és una emoció que socialment s’intenta reprimir, ja que sol manifestar-se mitjançant l’agressivitat. Hem aprés que és tant important expressar la ira com expressar l’amor, l’únic que s’ha de fer es controlar l’expressió de la mateixa, ja que no es pot agredir (ni física ni verbalment) posant com excusa que estem rabiosos.

ü      Tristesa: és una emoció que sorgeix com a conseqüència d’una decepció, o d’una pèrdua important per a nosaltres, per exemple. Afecta al nostre estat anímic i a la nostra moral, i es pot expressar de diferents formes, sempre depenent de la cultura en què ens trobem. A la nostra societat, destaca el plor i el decaïment de l’energia general de la persona. Es considera la emoció contrària  a l’alegria.

ü      Alegria: sensació satisfactòria que ens omple  i ens fa estar a gust amb nosaltres mateixos. Una alegria constant pot ser el camí per portar-nos a la felicitat, sentiment més perdurable. És la emoció contrària a la tristesa.

ü      Por: és un sentiment que pot ser positiu per a nosaltres, però també pot ser negatiu, pel que hi ha que anar-hi en compte. La por pot ser l’empenta que necessitem per a esforçar-nos més i aconseguir superar-nos, però també pot ser els que ens bloquegi i no ens deixi avançar. Normalment, la por és apresa, ja que sentim por cap allò que ens pot fer mal, o cap allò desconegut que pensem que ens perjudicarà.

Tot i haver definit les emocions, encara no tinc massa clar quina seria la definició d’emoció, però com continuarem treballant aquest tema durant properes sessions, espero poder arribar a definir-la.

Presentació per a Educació Socioemocional

Bon dia, el meu nom és Marta i fins fa molt poc, hauria dit que era publicista, però avui dia, estic contenta de poder afirmar que sóc una futura mestra d’infantil i que estic al segon curs del Grau destinat a aquesta docència.

En acabar la selectivitat, se’m va plantejar un gran dubte que temps després m’he adonat que no vaig acabar de resoldre correctament: no sabia què volia estudiar, pel què vaig intentar explorar quines opcions tenia partint del què m’agradava fer. En aquesta recerca d’opcions, vaig descobrir la existència d’una carrera destinada a preparar publicistes capaços de crear les fascinants tires comercials amb què ens bombardegen els mitjans de comunicació, pel que vaig abandonar la meva primera opció de cursar magisteri (escollida pels bons moments que vaig passar treballant de monitora de temps lliure) i em vaig decantar per Publicitat i Relacions Públiques.

En acabar els estudis, vaig estar un any treballant en una agència de publicitat, temps necessari per a mi per descobrir que aquest món no és per tothom (massa lluites de poder, massa falsetat davant del client perquè ell paga i mana, massa repressions i massa diferència de valors), i jo no hi encaixo per molt que ho intentés. No vull dir que sigui millor que la gent que hi treballa, ni molt menys, sinó que vaig descobrir que el dia a dia no té res a veure amb el que esperava, i que no em sentia còmoda amb el què feia, pel que no volia continuar. Potser va ser una experiència que podria haver estat molt diferent si en comptes de treballar en la meva agència hagués estat en una altra, sincerament, no ho sé, però va ser la que vaig viure i que em va fer canviar la direcció de la meva vida de forma radical.

Vaig tornar a Eivissa amb les idees clares: volia estudiar magisteri i arribar a treballar com a mestra, ja que em fascinen els infants i crec que el món de l’educació està ple de possibilitats, però sobretot, perquè crec que no hi ha recompensa millor a un treball ben realitzat, que el somriure d’un infant.

No canviaria el què he fet fins ara ni la forma de fer-ho, ja que conservo moltes coses bones de tot el meu període relacionat amb la publicitat (tant d’estudiant com de treballadora), moltes experiències que van influir en el que sóc avui dia com a persona. A més, crec que ara valoro més el què costa arribar fins aquí i aconseguir el què un vol.

L’únic però que hi trobo, és que he de compaginar estudis amb món laboral, pel que ni puc acudir a totes les classe, ni disposo de tot el temps que m’agradaria per a dedicar a cada assignatura, però espero poder aconseguir fer-ho el millor possible.

Aquesta assignatura és un nou repte per a mi, ja que considero que som una persona més be introvertida, a qui expressar les seves emocions, li costa prou. Per això, l’afronto amb curiositat i amb moltes ganes i sobretot amb unes expectatives altes, ja que crec que ens pot aportar coneixements que no tant sols ens serviran com a mestres, sinó també com a persones.

Per a col·locar la emoció que em provoca, crec que ho faria a les emocions ambigües, ja que no sé encara ben bé que esperar d’aquesta assignatura, però crec que m’agradarà.

L’any passat, en una assignatura del segon semestre, vàrem tenir la oportunitat de poder visualitzar una pel·lícula anomenada Pensant en els altres, que tractava d’un escola al Japó, i de com el mestre treballava els sentiments amb els infants i la seva expressió de forma natural en cada moment. Crec que és una bona opció per a qualsevol persona interessada en el món dels sentiments, i molt més per a nosaltres, que ens trobarem a les aules amb gran quantitat de situacions relacionades amb els sentiments, i hem de saber com tractar-ho.

Amb l’ajuda del bloc, aniré plasmant el progrés al llarg de l’assignatura, veure’m que en surt!

Reflexió dibuixos dels peixos

Unes de les làmines que hem fet, ha consistit en combinar el dibuix amb llapis i les propietats de les ceres.

Aquesta activitat, ha consistit en dibuixar 15 peixos amb formes diferents en un full en blanc, i després col•locar aquest full a sobre de la primera làmina feta amb les ceres. Col•locat així, hem hagut de repassar els dibuixos dels peixos molt fort i he comprovat com s’anaven calcant a la part de darrera del full amb els colors de les ceres que hi havia pintades a sota. Poc a poc s'anava veient com canviava el dibuix que es calcava amb les ceres, i prenia forma i color el nou dibuix resultant.

Al principi, no pensava que el resultat pogués ser tant diferent al dibuix inicial, però ha estat molt polit, ja que el resultat ha set molt colorit i original!
.