6à activitat: Definició de família

Hem sembla molt difícil definir què és la família, ja que el resultat de la definició pot resultar molt proper al que trobaríem com a definició de grup d’amics en determinats àmbits.

Tot i això, crec que la família és el nucli de persones que envolten al nen de forma més directa, oferint-li suport, afecte i confiança, que viuen en un mateix espai físic i que es comuniquen de forma habitual, a fi de donar models de referència al nen.

En posar en comú la meva definició amb la del meu grup a classe, hem arribat a modificar-la deixant la següent definició, que inclou tots els punts en què coincidíem:

“Primera estructura de socialització en la qual existeix un gran vincle afectiu i on hi ha una figura de referència”

Per últim, hem posat les nostres definicions resultants dels petits grups, on hem trobat que coincidíem en el següent:

- institució de socialització i cultura

- compleix funcions

- membres pròxims, amb vincles de sang, afectius o càrrega emocional

I en conjunt,  hem arribat a extreure la següent definició grupal:

"Grup humà que es troba unit per vincles de sang o afectius, que compleix les funcions de satisfer les necessitats dels seus membres i a més, serveix com a model de referència fent de mediador per a la incorporació de l’individu a la societat. Els membres d’aquest grup  comparteixen temps i espai”

També m’ha semblat molt interessant la definició que ens ha donat n’Iñaki:

“La família és aquell grup de persones que viuen en una mateixa casa o espai, i es barallen, com a mínim un cop al dia.”

Crec que és molt encertada, perquè recull la necessitat de comunicar-se, de dialogar i de contrastar opinions i vivències, encara que aquestes siguin oposades i ens portin a petites “baralles familiars”.

A més, la família com a tal, ha de complir una sèrie de funcions bàsiques, com són la comunicativa, l’afectiva, la educativa, la d’establiment de figures de referència o rols, la preparació per a la vida en societat, etc.

5à activitat. Vídeo Human Baby (Sentir)

Per questa activitat, treballaré basant-me en el vídeo Human Baby (Sentir), que hem visualitzat i comentat a classe. El treball està dividit en les següents qüestions:

-           

       - Quins aspectes trobes interessants i reforcen el què ja sabies?

Les emocions que nosaltres hem treballat i classificat a classe, no són les úniques que existeixen, pel que la nostra classificació no és una llei universal, sinó que és el resultat del nostre treball i per això, vàlid per a nosaltres, però hem de saber que hi ha més possibilitats.

A més, les emocions, es van modelant i matisant segons el nen va madurant, i milloren notablement amb l’adquisició del llenguatge. Les emocions i la nostra forma de viure-les no estan predefinides, sinó que tardem tota la vida a modelar-les.

Cada nen, respon a les emocions depenent del seu caràcter, del seu temperament, pel que no totes les respostes emocionals que observem amb el mateix estímul seran iguals. Aquest comportament es pot treballar i modificar mitjançant les intervencions dels mestres o pares.

Per últim, els nens aprenen per imitació, i en els primers mesos, aquest aprenentatge es porta als extrems, fins i tot quan riuen no ho fan perquè ho sentin, sinó perquè veuen que la persona amb qui interactuen, riu.

A mesura que el nen va creixent, va evolucionant el seu desenvolupament, però és molt important que sempre ho faci en un ambient de seguretat i estima, per tal d’establir bons vincles afectius.

-          - Quins aspectes t’aporten nous coneixements?

Amb la visualització del vídeo, he aprés que les emocions, són la primera via de comunicació amb els adults. Les primeres expressions d’emocions que utilitza l’infant per a comunicar-se són la sorpresa, el plaer, la frustració i la ira.

Els nadons associen la veu de la mare molt abans que la del pare, que no identifiquen fins les devuit setmanes.

Tot i que els infants tenen el seu propi caràcter, en relació amb el món que els rodeja, han d’adaptar-se, ja sigui mitjançant influències externes, o eines pròpies.

Per últim, he aprés que els infants descobreixen les emocions morals al voltant dels dos anys, quan ja són conscients dels seus èxits o fracassos.

-          - Quins aspectes trobes que són susceptibles de debat/discussió?

Crec que pot ser objecte de debat afirmar que els infants poden autorregular-se autònomament, sense ajuda dels adults que l’envolten, ja que em sembla difícil que això pugui succeir.

A més, l’afirmació que enuncia que les dones expressen els seus sentiments més i de manera més clara que els homes, crec que també podria provocar debat, ja que és una afirmació molt generalitzada que no té en comptes les particularitats de cada persona.

-          - Quina funció compleixen les emocions morals?

Les emocions morals pretenen ajudar a diferenciar allò que és correcta a la societat en què viu, del que no ho és.

-          - Reflexió global del vídeo

En general, crec que el vídeo ajuda a comprendre aspectes que havíem tractat a classe, i els complementa amb informació referent a quan sorgeixen determinats tipus d’emocions, per exemple.

En quant a la mostra que s’ha utilitzat per portar a terme la investigació, crec que s’extreuen conclusions generals basades en un nombre molt reduït d’infants, i com sempre hem parlat a classe, cada persona és diferent a la resta, i per tant, no poden unificar conclusions particulars i extrapolar-les a la resta de la societat mitjançant una mostra tant reduïda, perquè, segurament seran conclusions poc encertades.

Un altra tema és el de la creació de l’escenari i les situacions pels adults, que són qui realment controla el desenvolupament de l’estudi. Crec que treballant amb infants, i sobretot amb aquests tan petits, s’hauria de realitzar l’estudi en un medi natural, el menys modificat possible, per tal d’influir mínimament en el nen,  i no perjudicar  ni marcar el seu desenvolupament.

Crec que els estudis són necessaris, però des del meu punt de vista, s’haurien de realitzar de la forma menys intrusiva possible, cosa que crec que aquest  no respecta tant com podria.

4a activitat: l'alquimia de les emocions

Per aquesta activitat, he escollit una frase per a cada emoció de la lectura de Silvia Palou Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia. Capítol 3, Las emociones primarias y su alquimia, ja que com ja les hem treballades a classe en petits grups, i després tots en comú, he pogut anar eliminant les que crec que són incompletes, o que no reflexen la totalitat del que per a mi és la emoció.

De l’amor he escollit la següent afirmació:

“Amar, y por tanto establecer vínculos afectivos, es un elemento básico para un crecimiento emocional y afectivo”.

He escollit aquesta afirmació, perquè crec que els vincles afectius són imprescindibles per a poder desenvolupar-nos socioemocionalment i per tant com a persones, ja que la forma en què establim (o no establim) nous vincles afectius, marcarà el nostre comportament amb la resta de persones, i les nostres relacions. Per això, crec que és molt important tractar de forma correcta i des de edats primerenques la importància de l’amor, per a poder establir els fonaments de la nostra personalitat basats en aquesta emoció, i poder prendre-la com a base per a totes les altres.

De la por he escollit la següent:

“Es importante que el miedo deje de ser una muestra de debilidad y se viva como un hecho cotidiano. Debemos convivir con el miedo y no negarlo.”

La por és una emoció com tota les altres, pel que crec que és molt important que es comenci a treballar des del més aviat possible amb naturalitat, ja que tenir por, no és una mostra de feblesa, i per tant, no s’hauria de menysprear als qui l’exterioritzen, sinó que els hauríem de tenir com a exemple a seguir, per poder arribar a aconseguir eliminar aquesta concepció negativa que se li ha atribuït. Com ja hem vist a classe, la por ens ajuda a moltes coses, i una d’elles és a superar-nos, així que considero que no hauríem d’amagar-la.

De la ràbia he escollit la següent:

“Dar un tiempo para que el niño pida perdón, porque aprender a pedir perdón es difícil después de sentir mucha rabia, sobre todo sentirlo. Dar tiempo es fomentar la sinceridad de aquello que decimos y aquello que sentimos.”

A classe hem comentat molt aquesta afirmació, ja que un sector del grup pensava que la ràbia no ha d’anar seguida del perdó necessàriament, però jo penso que lo important d’aquesta afirmació és el fet de donar temps al nen per reflexionar sobre el seu comportament, sobre allò que ha fet, independentment de si després ha d’anar seguit de demanar perdó o no. No podem oblidar que parlem d’infants de 0 a 6 anys, pel que segurament, encara no hauran aprés a regular les seves manifestacions emocionals, i molt possiblement, la ràbia vindrà acompanyada d’una agressió o un crit, cosa que els companys no tenen perquè viure, així que tampoc em sembla malament que l’afirmació contempli el temps per demanar perdó, tot i que com he dit, el més important de l’oració crec que és la necessitat de donar temps a l’infant.

De la tristor he escollit la següent:

“Despedirnos de alguna manera de aquello que hemos perdido. Muchas veces, las emociones se nos presentan mezcladas. La pérdida puede conllevar también sentimientos de rabia, culpa, vergüenza... Hay que admitirlos, no negarlos.”

He escollit aquesta afirmació, perquè crec que és molt cert que amb la tristesa, se’ns presenten diferents sentiments que moltes vegades no sabem com afrontar, però no per això els hem d’amagar, com ja he comentat amb altres emocions, crec que el millor és expressar-les, deixar-los sortir i admetre que els estem sentint, tant sols així podrem continuar avançant.

I per últim, de l’alegria he escollit la següent:

“Poner humor a la vida es una buena actitud que debe contagiarse a los niños. Los problemas pueden tener soluciones y, mirados con un punto de alegría, se sobrellevan mejor”.

Crec que l’alegria, al igual que l’amor, és un sentiment que es contagia ràpidament, pel que quanta més alegria hi ha, més se’n provoca. És molt important ser capaç d’afrontar la vida amb una actitud positiva, d’alegria, i ensenyar als nens les avantatges que els comportarà que ells també aprenguin que els problemes es solucionen, i que mai han de perdre l’alegria que caracteritza la seva edat.

3a activitat: definició d'emoció

Per aquesta activitat, he de cercar una definició d’emoció. A les classes, hem continuat parlant de les emocions que vàrem tractar en dies anteriors, complementant les definicions que ja havíem donat, puntualitzant i debatent punts en què ens trobàvem en desacord.

Un d’aquests punts a debatre m’ha semblat molt interessant. Ha estat al respecte de la gelosia i les seves manifestacions com a reacció que ens provoca la por a perdre a la persona estimada, al menys en la nostra societat. Alguns estaven d’acord en què la gelosia no serveix per aconseguir res, i d’altres pensaven que per molt que sigui poc útil, no es pot controlar.

Personalment, crec que igual que totes les emocions, s’ha de controlar en la mesura en què la nostra llibertat d’expressió influeix en una altra persona.

Per a definir emoció, cadascun de nosaltres havia d’haver portat de casa una definició del que pensa que és emoció. En el meu cas, he portat la següent:

 “Emoció és una reacció puntual i normalment passatgera provocada per influències externes a nosaltres que comporten canvis en el nostre interior i que hem d’aprendre a expressar”

Seguint la metodologia de treball emprada fins ara, vàrem col·locar-nos en petits grups i vàrem posar en comú les nostres definicions, aportant al gran grup un total de tres definicions diferents de les quals va resulta la següent definició comuna:

“Emoció és un estat provocat per una reacció a un estímul intern o extern, real o imaginari, que provoca canvis somàtics en la persona”

Aquesta definició, recull tots els punts en què estàvem d’acord els tres petits grups. Com ens ha dit el professor, cada curs surt una definició un poc diferent, ja que cada curs la realitzen persones diferents, però crec que en el nostre cas, tots hem estat d’acord en què recollia tots els punts que ens semblen imprescindibles per a explicar què és una emoció, per tant, crec que després de diverses classes, per fi hem estat capaços de definir què és una emoció.