Identificació i definició de les emocions primàries

Per a portar a terme aquesta activitat referent a les emocions primàries, hem realitzat tant treball individual, en petits grups i per últim amb el grup classe al complet.

Al inici, quan el professor ens ha demanat que apuntéssim les emocions que pensem que són les primàries (que ens ajuden a preservar l’espècie), no sabia ben bé a què es referia, què és el que s’entén per emoció.

No sabia com separar les emocions del que són sentiments, pel que m’ha costat un poc arribar a escriure’n algunes, però com equivocant-se un aprèn, he apuntat el què pensava que podien ser emocions, i a més, que podien ser importants.

Quan més o menys tota la classe ha tingut les seves emocions apuntades, hem fet dos petits grups i les hem posades en comú amb els nostres companys, escollint aquelles que es repetien, o que consensuadament pensàvem que eren importants i necessàries per a preservar l’espècie.

Per últim, en haver acabat l’activitat en petit grup, hem posat en comú amb tota la classe les nostres seleccions, pel què, ajudats per n’Iñaki, hem deixat cinc emocions que pensem que són les bàsiques: alegria, tristesa, ira ó ràbia, amor i por.

Hem treballat per definir-les, i crec que el resultat que m’emporto jo és aquest:

ü      Amor: és l’emoció base que dóna lloc  a tota la resta. Té moltes possibles expressions, de les que la més coneguda és l’enamorament, però no és la única. Està molt relacionat amb l’afecta i l’estima, i les seves manifestacions varien depenent de la persona.

ü      Ira/ràbia: és una emoció que socialment s’intenta reprimir, ja que sol manifestar-se mitjançant l’agressivitat. Hem aprés que és tant important expressar la ira com expressar l’amor, l’únic que s’ha de fer es controlar l’expressió de la mateixa, ja que no es pot agredir (ni física ni verbalment) posant com excusa que estem rabiosos.

ü      Tristesa: és una emoció que sorgeix com a conseqüència d’una decepció, o d’una pèrdua important per a nosaltres, per exemple. Afecta al nostre estat anímic i a la nostra moral, i es pot expressar de diferents formes, sempre depenent de la cultura en què ens trobem. A la nostra societat, destaca el plor i el decaïment de l’energia general de la persona. Es considera la emoció contrària  a l’alegria.

ü      Alegria: sensació satisfactòria que ens omple  i ens fa estar a gust amb nosaltres mateixos. Una alegria constant pot ser el camí per portar-nos a la felicitat, sentiment més perdurable. És la emoció contrària a la tristesa.

ü      Por: és un sentiment que pot ser positiu per a nosaltres, però també pot ser negatiu, pel que hi ha que anar-hi en compte. La por pot ser l’empenta que necessitem per a esforçar-nos més i aconseguir superar-nos, però també pot ser els que ens bloquegi i no ens deixi avançar. Normalment, la por és apresa, ja que sentim por cap allò que ens pot fer mal, o cap allò desconegut que pensem que ens perjudicarà.

Tot i haver definit les emocions, encara no tinc massa clar quina seria la definició d’emoció, però com continuarem treballant aquest tema durant properes sessions, espero poder arribar a definir-la.

Presentació per a Educació Socioemocional

Bon dia, el meu nom és Marta i fins fa molt poc, hauria dit que era publicista, però avui dia, estic contenta de poder afirmar que sóc una futura mestra d’infantil i que estic al segon curs del Grau destinat a aquesta docència.

En acabar la selectivitat, se’m va plantejar un gran dubte que temps després m’he adonat que no vaig acabar de resoldre correctament: no sabia què volia estudiar, pel què vaig intentar explorar quines opcions tenia partint del què m’agradava fer. En aquesta recerca d’opcions, vaig descobrir la existència d’una carrera destinada a preparar publicistes capaços de crear les fascinants tires comercials amb què ens bombardegen els mitjans de comunicació, pel que vaig abandonar la meva primera opció de cursar magisteri (escollida pels bons moments que vaig passar treballant de monitora de temps lliure) i em vaig decantar per Publicitat i Relacions Públiques.

En acabar els estudis, vaig estar un any treballant en una agència de publicitat, temps necessari per a mi per descobrir que aquest món no és per tothom (massa lluites de poder, massa falsetat davant del client perquè ell paga i mana, massa repressions i massa diferència de valors), i jo no hi encaixo per molt que ho intentés. No vull dir que sigui millor que la gent que hi treballa, ni molt menys, sinó que vaig descobrir que el dia a dia no té res a veure amb el que esperava, i que no em sentia còmoda amb el què feia, pel que no volia continuar. Potser va ser una experiència que podria haver estat molt diferent si en comptes de treballar en la meva agència hagués estat en una altra, sincerament, no ho sé, però va ser la que vaig viure i que em va fer canviar la direcció de la meva vida de forma radical.

Vaig tornar a Eivissa amb les idees clares: volia estudiar magisteri i arribar a treballar com a mestra, ja que em fascinen els infants i crec que el món de l’educació està ple de possibilitats, però sobretot, perquè crec que no hi ha recompensa millor a un treball ben realitzat, que el somriure d’un infant.

No canviaria el què he fet fins ara ni la forma de fer-ho, ja que conservo moltes coses bones de tot el meu període relacionat amb la publicitat (tant d’estudiant com de treballadora), moltes experiències que van influir en el que sóc avui dia com a persona. A més, crec que ara valoro més el què costa arribar fins aquí i aconseguir el què un vol.

L’únic però que hi trobo, és que he de compaginar estudis amb món laboral, pel que ni puc acudir a totes les classe, ni disposo de tot el temps que m’agradaria per a dedicar a cada assignatura, però espero poder aconseguir fer-ho el millor possible.

Aquesta assignatura és un nou repte per a mi, ja que considero que som una persona més be introvertida, a qui expressar les seves emocions, li costa prou. Per això, l’afronto amb curiositat i amb moltes ganes i sobretot amb unes expectatives altes, ja que crec que ens pot aportar coneixements que no tant sols ens serviran com a mestres, sinó també com a persones.

Per a col·locar la emoció que em provoca, crec que ho faria a les emocions ambigües, ja que no sé encara ben bé que esperar d’aquesta assignatura, però crec que m’agradarà.

L’any passat, en una assignatura del segon semestre, vàrem tenir la oportunitat de poder visualitzar una pel·lícula anomenada Pensant en els altres, que tractava d’un escola al Japó, i de com el mestre treballava els sentiments amb els infants i la seva expressió de forma natural en cada moment. Crec que és una bona opció per a qualsevol persona interessada en el món dels sentiments, i molt més per a nosaltres, que ens trobarem a les aules amb gran quantitat de situacions relacionades amb els sentiments, i hem de saber com tractar-ho.

Amb l’ajuda del bloc, aniré plasmant el progrés al llarg de l’assignatura, veure’m que en surt!